ESGAMBI II

ESGAMBI m.

Manera particular i personal de desconnectar del món; espai dins del mateix entorn; acció fora de la qüotidianitat; temps dedicat a no fer res o a fer-ho tot. "Passejant per la muntanya sense pressa tindrem un bon esgambi". "Necessito esgambi, anem a caminar per la sorra de la platja ara que plou".

"Mà de llapis! representa el que natros entenem per esgambi"

Quina és la vostra definició d'esgambi? Com en gaudiu?

Expliqueu-nos les vostres experiències, els vostres moments. Farem un recull dels comentaris que ens deixeu i els publicarem en una propera entrada.

Animeu-vos!

ESGAMBI I

ESGAMBI m.

Esbarjo; lloc espaiós (Empordà, Ribagorça, Solsona, Tortosa, Maestrat); cast. anchura, espacio. "Les criatures necessiten esgambi per a jugar". "Ben fet que hagueu comprat aquest pati, així la canalla tindrà un bon esgambi". Los pescadors acostumats a l'esgambi de la mar inmensa, l'estretura dels carrers los sofoca, Moreira Folkl. 196.

  Fon.: azgámbi (occ., Maestr.).

  Sinòn.: esbarjo, eixamplitud, espai.

  Etim.: probablement format damunt el radical de gamba, 'cama' (cf. gambar, 'caminar, moure les cames').

Font: Diccionari català-valencià-balear. Alcover-Moll.

JOSEP JOAQUIM LANDERER

Avui us fem una recomanació especial: la visita a l'exposició Josep Joaquim Landerer, científic divulgador il.lustrador. Forma part dels actes de la Setmana de la Ciència 2012 que organitza l'Observatori de l'Ebre amb l'objectiu d'apropar la ciència a la societat.

Us preguntareu qui és el J.J. Landerer (València 1841-Tortosa 1922). És difícil glossar la seua figura en poques línies, però per a que us en feu una idea molt general, dir-vos que tot i no tenir títols universitaris, la seua curiositat va fer que s'interessés per moltes branques de la ciència: òptica, agricultura, geofísica, arqueologia, meteorologia, astronomia... Aprofitava les seues grans habilitats com a dibuixant per fer els seus treballs molt més entenedors.

A tall anecdòtic, va treballar en telefonia, establint juntament amb l'Innocent Paulí, la comunicació més gran coberta fins aquell moment: Tortosa-Tarragona.

Al morir va anomenar hereu de ple domini a l'Observatori de l'Ebre, que amb aquest llegat va construir el Pavelló Landerer, seu de la biblioteca. Ara, al complir-se 90 anys de la seua mort i com un tribut a la seua dedicació a la ciència, aquesta biblioteca acull una exposició totalment dedicada a la seua figura.

Mà de llapis! ha col.laborat en el disseny del cartell de l'exposició i en la selecció dels dibuixos exposats.

J.J. Landerer, scientific illustrator and comunicator

FILS DE TARDOR

Fils amb botons negres

perfilen l'horitzó

d'una nova estació.

Reunions a la corda fluixa

preparant un viatge habitual,

una anada i tornada.

Fall threads

CONTINUEM AMB LA HISTÒRIA DE DEBÒ

Seguim tocant de peus a terra mentre visitem més escenaris de la Batalla de l'Ebre. Aquest cop ens hem quedat més a prop, al Pinell de Brai, un petit municipi de poc més de 1.000 habitants situat al sud de la Terra Alta.

Vam començar la tarde visitant el centre d'interpretació Les Veus del Front. A través dels seus diferents espais vam poder fer-nos una idea molt aproximada de com els mitjants de comunicació i la propaganda utilitzada per ambdós bàndols, van ser tan importants com la pròpia maquinària de guerra desplegada. Controlar la informació es va convertir en essèncial dins i fora dels escenaris de la batalla.

Més tard vam fer un recorregut pel poble que ens va portar fins a les Cases Caigudes, allí vam comprovar els estralls dels bombardejos sobre algunes cases del poble. És curiós veure les cases semiderruïdes com un marc recordatori d'uns fets cruels que no han impedit que la vida continue.

Another visit to the scenes of the Battle of the Ebre (Spanish civil war)

UN DIA DE FESTA

Per fi el 7 d'octubre es va materialitzar la col.laboració de Mà de llapis! amb el Big Draw de Tarragona. Al matí, a la Casa museu Castellarnau, tots els participants de l'activitat es van divertir modernitzant la història dels personatges del segle XVIII. El Lluís Balart, director del Museu d'Història de Tarragona amb seu a la mateixa Casa Castellarnau, va proporcionar als assistents curosa informació sobre l'escenari de l'activitat.

Cal remarcar que els autors dels dibuixos van ser principalment els xiquets que van acudir amb els seus pares, encara que no van ser els únics. Asotarco, Associació de Sords de Tarragona i comarques, també hi va participar activament, demostrant que no hi ha barreres a l'hora de relacionar-se amb el patrimoni.

Aquí us deixem una mostra del que va donar de si l'activitat matinal.

Però aquesta activitat no va ser l'única amb la que vam col.laborar. A la tarde, a l'Amfiteatre de Tarragona, l'Escola de Naturalistes Lo Caro, de la mà de la Laura Queral, va organitzar l'activitat Una tarde al jardí. Aquesta va consistir en l'observació del jardí romà, especialment del romaní, per a després intentar dibuixar la planta i el seu entorn. Vam aprendre que els romans ja utilitzaven aquesta herba aromàtica i coneixien els seus efectes terapèutics.

En fi, va ser un dia molt productiu en el que tot va girar entorn al dibuix i la seua relació amb la manera de representar el nostre patrimoni.

Fins al proper Big Draw!

UN INDRET SINGULAR A ROQUETES

L'Observatori de l'Ebre és un centre d'investigació fundat a Roquetes l'any 1904 per la Companyia de Jesús, amb l'objectiu d'estudiar les relacions entre el Sol i la Terra. Inicialment, al centre s'hi van ubicar quatre seccions: la meteorològica, la magnètica, la sísmica i la d'estudis del Sol. Més tard s'hi afegiria una nova secció: la ionosfèrica.

Durant el segle XX el centre va dur a terme una gran tasca observadora i divulgadora, tant a nivell nacional com internacional. A tall d'exemple, destaquen la publicació de la primera revista de divulgació científica en castellà, Ibérica; la vinculació de l'Observatori amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC); la col.laboració amb la NASA o la construcció d'una estació magnètica a l'Antàrtida l'any 1995.

Recent inaugurat el segle XXI, l'Observatori ha incrementat la recerca sense disminuir la tasca observadora, encetant-se una nova línia de recerca basada en l'estudi de les conseqüències del canvi climàtic sobre els recursos hídrics de la conca de l'Ebre.

Les imatges següents formen part d'un fullet explicatiu sobre l'Observatori de l'Ebre a Roquetes, elaborat des de Mà de llapis!

No us quedeu amb les ganes de fer una visita a l'Observatori, descobrireu que la ciència és molt més propera del que us penseu. I gaudireu d'un indret singular, arrelat a l'entorn des de fa més d'un segle.

An extraordinary institution, the Ebre Observatory