Encara me'n recordo d'... aquelles tardes d'estiu sense fi. El meu sol d'infantesa sempre estava apunt per somriure. No sempre podia esquivar la seua terrible escalfor i es convertia en un company més en aquelles llargues hores de jocs.
Quan la mare em retenia dins de casa, quasi a la força, per evitar un cop del sol de migdia, els meus companys de joc eren silenciosos i disciplinats. Mai tenien un no com a resposta. Obria les seues pàgines i acceptava qualsevol dels oferiments que hi trobava, fossen del gènere que fossen. La meua missió era combatre l'avorriment; la millor arma: un llibre.
Childhood memories
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ens interessa el que penseu sobre això