esbós
[pl.
-ossos]
1
m. [LC] [AR] [AF] Primera forma imperfecta d’una estàtua, d’una
pintura, d’una composició.
El
dibuix és l'expressió d'una idea. Si dibuixem un arbre, una persona
o un paisatge expressem la nostra idea del que són. Volem mostrar
allò que els fa ser. A primer cop d'ull l'esbós pot semblar un
conjunt desordenat de ratlles que tan sols el seu autor pot
comprendre, però no us deixeu enganyar. L'esbós és el primer traç
per definir aquestes idees que volem expressar, és el primer pas que
obre la sendera rera el marge. N'hi haurà que estaran fets amb
llapis publicitaris, bolígrafs vells o amb el darrer alè dels
puntafines que ens resistim a llençar, ves a saber. I també estaran
fets sobre retalls de paper d'embolicar, cartrons comercials o bells
quaderns de paper sàviament escollits per a aquestes ocasions. En el
fons però, arribat al moment de fer el primer traç, qualsevol
material serveix. El que importa de debò per fer el primer gest del
dibuix és com observem. Aquí és on comença el dibuix, per la
nostra mirada.
El
primer traç de l'esbós mai serà el darrer gest que culmina l'obra,
però és el primer. I paradoxalment el més definitiu.
Així
que no tingueu por, agafeu un llapis i obriu senderes noves rera els
marges.
Bona
caminada
Toni
Térmens
