Pàgines

divendres, 6 d’octubre de 2017

L'ESCALA D'ELNA


"Vaig intentar fer una illa de pau
enmig d'un oceà de destrucció"

Elisabeth Eidenbenz




Avui hem defensat la dignitat del nostre poble amb els nostres propis cossos. Conscientment.
Amb el cor com a escut i les mans alçades i ben obertes. El pit tancat com un puny.
Hem rebut les hordes uniformades buscant-los els ulls, per trobar un perquè a allò que anaven a fer. Ells han refusat mirar-nos, el que anaven a perpetrar era tan injustificable com la seua presència entre gent de pau, gent del poble. Ha estat tanta la ràbia que hem sentit que ella ens ha frenat les llàgrimes que lluitaven per sortir rodolant.
Primer hem defensat la dignitat en forma d'urna, després ja hem plorat. Hem plorat per la temor que hem passat, per la impotència de no haver pogut resistir encara més, pels cops que s'han endut els nostres veïns d'aquí i de més lluny, per les persones humanes que ens han pegat, pels que s'han quedat a casa i pels que ja ho havien viscut fa molt anys, o no tants.
I hem plorat d'alegria en veure que la nostra dignitat ha quedat intacta, salvaguardada pel poble que tornarà a resistir les vegades que faci falta per defensar-la. Avui el poble ha parlat i  ja ningú ens farà callar.
Mentre els repressors reculaven amb mig botí a les mans, un crit unànime els ha acompanyat: Llibertat!!!

1 d'octubre de 2017
Pavelló de Roquetes


Elna scale

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ens interessa el que penseu sobre això

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...afegir un element de pàgina