ESCOLA DE NATURALISTES LO CARO

Dissabte 19 de gener el Toni va fer una visita als xiquets de l'Escola de naturalistes Lo Caro per explicar-los com es fa un dibuix naturalista. Després d'observar amb deteniment els dibuixos que portava el Toni, tots els xiquets van baixar al parc de la vora de la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes per posar en pràctica el que havien vist. Cadascun dels xiquets va fer una interpretació lliure d'algun dels aspectes que la natura ens ofereix: fulles, animalons, fongs, troncs...

Això és el que va donar de si l'activitat:

Si voleu més informació sobre l'Escola naturalista Lo Caro podeu visitar:

http://www.escoladenaturalistes.blogspot.com.es

LA VIDA VA REBROTAR A PAS DE CARGOL

La primera vegada que vaig escoltar l'expressió 115 dies va ser quan estudiava història i vam arribar al tema de la Guerra Civil, més concretament a la Batalla de l'Ebre. Duració de la batalla: 115 dies.

En moltes paraules: 115 dies de desastre humà, de sacrificis, de desgràcia, de tragèdies, d'angoixa, de desesperació, de drames...

Què en va quedar de tot plegat? En una paraula: desolació. En fets: morts, ferits, orfes, desapareguts, exiliats, runes, despulles, material bèl.lic...

Però no deixarà mai de sorprendre'ns la capacitat de sobreviure que tenim els humans. Després de la  batalla, amb el temps en suspens, d'allí on tan sols hi havia mort va sorgir un alè que els nostres besavis van convertir en vida. El deute que tenim amb ells és recordar que estes terres tan verdes i ufanoses, fa setanta anys van quedar ermes i ells les van sembrar dels fruits que natros  recollim.

Dibuixos: Roc S.

Life after war

EL VALS

Estors permanents de fulles al sol.

Trons altius que,

orgullosos,

fan puntetes per gratar els núvols.

Es llepen les ferides

mentre les crostes cauen,

impassibles.

Infusionen aromes,

regal impagable,

potser immerescut.

Destil.len silencis

mentre ballen amb l'aire,

bressolant pensaments,

acaronant els ànims.

Waltz

DE QUAN VEIES GATS PER TOT ARREU

Encara me'n recordo de... quan sorties al carrer i no podies donar ni un pas sense trobar-te amb un gat o altre. Fins i tot n'hi havia que t'esperaven davant mateix de la porta de casa i t'acompanyaven durant una petita estona, caminant al teu voltant com si volguessin saber on anaves. N'hi havia també d'aquells que tot i trobar-te'ls lluny et seguein fins que tornaves a casa, fent l'intent de ser adoptat, mostrant el seu millor caràcter, dolç i fidel. Llavors la pilota era al teu bàndol, havies de convèncer a la teua mare de que t'havies trobat el gat més bonic i meravellós del món, i que era una llàstima que no ens el poguéssem quedar a casa. Inclús arribaves a posar l'excusa de que amb el gat a casa no tindríem ratolins; llavors era quan la mare obria la boca i desmontava tots els teus arguments:

- Què busques per terra? No en tenim ni un de ratolí.

Si vatros també sou dels que de tant en tant us passa pel cap un Encara me'n recordo de... escriviu-lo i publiqueu-lo com a comentari al blog. Compartirem records, llunyans o no tant...

When cats ran free around the streets

PER ACABAR L'ANY

Ja hem penjat els nostres Esgambis a la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes. Ens agrada molt com ha quedat l'exposició: equilibrada, senzilla i subtil.

Algú de vatros ens ha deixat un comentari al blog afirmant que l'esgambi compartit amb algú és un moment de felicitat afegit. Com natros hi estem d'acord al cent pert cent,  volem compartir el nostre esgambi, així que us convidem a passar una estona entre dibuixos i poemes.

També és un bon moment per agrair a tot el personal de la biblioteca el seu recolzament i les facilitats posades a l'hora de penjar els Esgambis.

AMB ELS MILLORS DESITJOS DE MÀ DE LLAPIS!

FAIG PARE

Et vinc a trobar 

i els teus braços de pare

m'acullen.

Capçada de vitralls en moviment,

la teua soca escampa un tapís

teixit amb mil llums,

colors d'estacions.

Anys d'arrels m'envolten,

generosament em conviden,

invocant a la vida,

a un futur en verd.

Faig  Pare o Faig del Retaule

La Sénia

19.11.12

Encarem desembre

per acabar un any,

per començar-ne un

que esperem millor

Father beech, a monumental tree in the Ports.
With best wishes from Mà de llapis!

ESGAMBIS

Us preguntareu a què ve tant d'esgambi? Ha arribat el moment de satisfer la vostra curiositat.

Hem traslladat la nostra ànima al paper en blanc i ha donat com a resultat el que teniu penjat a la biblioteca. No cal dir que esteu tots convidats a visitar l'exposició. 

Exhibition of poems and drawings