Encara me'n recordo de... quan sorties al carrer i no podies donar ni un pas sense trobar-te amb un gat o altre. Fins i tot n'hi havia que t'esperaven davant mateix de la porta de casa i t'acompanyaven durant una petita estona, caminant al teu voltant com si volguessin saber on anaves. N'hi havia també d'aquells que tot i trobar-te'ls lluny et seguein fins que tornaves a casa, fent l'intent de ser adoptat, mostrant el seu millor caràcter, dolç i fidel. Llavors la pilota era al teu bàndol, havies de convèncer a la teua mare de que t'havies trobat el gat més bonic i meravellós del món, i que era una llàstima que no ens el poguéssem quedar a casa. Inclús arribaves a posar l'excusa de que amb el gat a casa no tindríem ratolins; llavors era quan la mare obria la boca i desmontava tots els teus arguments:
- Què busques per terra? No en tenim ni un de ratolí.
Si vatros també sou dels que de tant en tant us passa pel cap un Encara me'n recordo de... escriviu-lo i publiqueu-lo com a comentari al blog. Compartirem records, llunyans o no tant...
When cats ran free around the streets
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ens interessa el que penseu sobre això