(...) "La mare va agafar la carta i, mentre la llegia en veu alta, jo vaig tancar els ulls, i quan els vaig obrir era al Dreamland Café de Xicago. El local estava ple de gent xerrant, rient, cridant, però quan els llums van baixar d'intensitat i un gran focus va il.luminar l'escenari, es va fer un silenci espectant.
Enmig d'aquell silenci van començar a sonar les notes tímides d'una trompeta. Al darrere de la trompeta la mateixa cara riallera que jo tant havia enyorat.
El Louis, negre com la nit més trista, havia aconseguit el seu somni i ens l'havia contagiat. I, ara, cada matí que despertéssem al camp de Nipomo ens retornaria l'esperança que havíem perdut."
extracte del conte "El somni del Louis"
Mà de llapis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ens interessa el que penseu sobre això