PLÀNCTON I

Ens avisen que un nou habitant del fons marí està causant sensació entre els banyistes i amants del nostre Mediterrani. Està grassonet, ens mira amb ulls de murri i utilitza les seues antenes per desplaçar-se. Darrerament se l'ha vist per la costa de l'Ametlla de Mar, equipat amb les seues ulleres i tub de buceig i les seues aletes.

No us espanteu, el personatge és Plàncton, la mascota de l'empresa Plàncton Divulgació i Serveis marins i acompanya a l'Eli i l'Aurora en les seues excursions guiades d'snorkel des de la platja. Si entreu a la seua web se us obrirà un apassionant món d'aventures marines.

Amb l'experiència snorkel podeu gaudir de l'impressionant escenari que es troba sota l'aigua, observant la seua flora i fauna, equipats únicament amb ulleres i tub per a respirar.

Relaxeu-vos i gaudiu del mar sense deixar de respectar les seues criatures!

A trip by seabed

L'APARADOR

A la botiga Art i Papers de Viladrich, carrer Pintor Gimeno 11 de Tortosa, ja podeu veure i tocar els nostres productes: bosses i capses il.lustrades i xapes amb dibuixos originals.

Mentre espereu a anar-hi, admireu el fantàstic aparador que han montat a la botiga.

You can buy our products in ART I PAPERS de Viladrich in Tortosa

A L'AGOST SEGUIM DIBUIXANT

Si us vau quedar amb les ganes de fer el Taller al juliol, o si el vau fer i voleu seguir treballant les tècniques de dibuix aplicant-les a nous exercicis, ara teniu l'oportunitat. Durant el mes d'agost combatrem la calor amb els llapis a la mà.

A dibuixar sense parar!

The draw workshop goes on.

TEMPS D'ESTIU

Deixar el món a la sorra.

Entrar a l'aigua

vestida d'imaginació,

per ballar amb els peixos

com en festa major.

Summer time.

O LA GRANOTA O TU

Encara me'n recordo de... quan cap als vuit anys em va agafar la dèria d'ensinistrar les granotes que em trobava per les regadores dels horts de darrera de casa. N'hi va haver una a qui li vaig agafar cert apreci i li vaig construir un hàbitat adequat a les seues necessitats amfíbies. Cada tarde caçava insectes per als seus àpats i alguns dies la duia a passejar, especialment si havia plogut i hi havia bassals; aquell dia la meua granota gaudia d'un bon bany.

Però aquell idil.li tenia els dies comptats, i finalment va arribar l'ultimàtum:

- O deixes anar la granota per algun bassal o ja no entreu més a casa: ni tu ni la teua granota.

Se'm va encongir el cor, vaig provar en moltes ocasions de fer allò que la mare em demanava, deixava la granota en un bassal i girava cua, però al cap de cinc minuts tornava corrents a recollir-la.

Sabeu com es va acabar la història? No, la meua granota i jo no vam haver de fer les maletes. L'assumpte va ser molt més senzill. Un matí vaig anar a veure la meua granota, com sempre feia al despertar-me. I, oh sorpresa, havia desaparegut. Vaig preguntar a tota la família, vaig buscar pistes sobre una possible fugida...Res, ningú sabia on s'havia ficat la meua protegida. 

El pas del temps va anar suavitzant el dolor de la pèrdua, però mai l'he oblidada del tot.

I still remember when trained frogs

LA RUTA DESPUIG

Amb motiu de la Festa Sàpiens celebrada a Tortosa l'11 de maig d'aquest any, vam tenir l'oportunitat de fer un breu tast d'una Ruta literària pels escenaris de Cristòfor Despuig. Justament feia poc que havia rellegit "Los col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa" i ho vaig trobar una coincidència molt agradable.

Divendres 18 de juliol, a les portes de la XVIII Festa del Renaixement, tenim de nou la possibilitat de fer la Ruta Despuig, aquesta vegada sencera. Us la recomano, podreu gaudir de les excel.lents explicacions de la Xell Aixarch,  de la Biblioteca Marcel.lí Domingo de Tortosa.

HISTÒRIES SOBRE ORONETES

Hi ha dies en que les coincidències que es donen ens fan veure que tot està més connectat del que ens pensem.

Una tarde estava recolzada a la barana del balcó de casa mirant-ho tot sense mirar res; de sobte, unes oronetes que volaven entre fil i fil de la llum es van atrevir a baixar fins al terra i es van posar a caminar com si fossen expertes models (tots sabem que a les oronetes els és més fàcil volar que caminar, per la nosa que els suposa la seua llarga cua a l'hora de moure's). Ara s'enlairava una, ara en baixava una altra. Enjogassades, aprofitaven la  passejada mirant de trobar alguna cosa per menjar. Agraïda per la seua visita, els hi vaig llençar una mica de les llavors que vaig sostreure de la gàbia de la nostra periquita, la Trufa.

Mentre això passava, la mateixa tarde però a l'altra banda del poble, una dona cantava les excel.lències de les oronetes i es lamentava d'haver destruït els nius que tenia feia anys a casa seua després que algú li hagués inflat el cap amb històries sobre transmissions de malalties. La dona va acabar adquirint una de les nostres capses il.lustrades. Encara us pregunteu quina?

Stories about swallows