Encara me'n recordo de... quan cap als vuit anys em va agafar la dèria d'ensinistrar les granotes que em trobava per les regadores dels horts de darrera de casa. N'hi va haver una a qui li vaig agafar cert apreci i li vaig construir un hàbitat adequat a les seues necessitats amfíbies. Cada tarde caçava insectes per als seus àpats i alguns dies la duia a passejar, especialment si havia plogut i hi havia bassals; aquell dia la meua granota gaudia d'un bon bany.
Però aquell idil.li tenia els dies comptats, i finalment va arribar l'ultimàtum:
- O deixes anar la granota per algun bassal o ja no entreu més a casa: ni tu ni la teua granota.
Se'm va encongir el cor, vaig provar en moltes ocasions de fer allò que la mare em demanava, deixava la granota en un bassal i girava cua, però al cap de cinc minuts tornava corrents a recollir-la.
Sabeu com es va acabar la història? No, la meua granota i jo no vam haver de fer les maletes. L'assumpte va ser molt més senzill. Un matí vaig anar a veure la meua granota, com sempre feia al despertar-me. I, oh sorpresa, havia desaparegut. Vaig preguntar a tota la família, vaig buscar pistes sobre una possible fugida...Res, ningú sabia on s'havia ficat la meua protegida.
El pas del temps va anar suavitzant el dolor de la pèrdua, però mai l'he oblidada del tot.
I still remember when trained frogs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ens interessa el que penseu sobre això