Ens trobem a la primera meitat del segle XX; mentre el món viu moments convulsius i agitats provocats per una greu crisis econòmica, assistim al naixement d'un nou estil musical: el jazz, altrament conegut com la música dels pobres.
Pot semblar fins i tot frívol, però no hem d'oblidar que mentre això passava, el jazz es convertia en la banda sonora d'aquesta pobresa, aportant optimisme allà on semblava que l'alegria era una autèntica utopia.
And if my song can start you laughing I'm happy, so happy
Al Jolson
1930
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ens interessa el que penseu sobre això